Josepa Naval Girbés, Algemesí (1820-1893)
Naixement per al cel.
Josepa Naval Girbés consumava el curs de la seua vida en la pau dels justs, envoltada dels seus familiars, nombroses deixebles i veïns, pressos de l'ansietat i emoció per la seua orfenitat, ja que moria la seua mare, mestra i germana, que fins els seus 72 anys havia sigut guia segura, formadora experimentada, àngel de caritat i exemple de virtuts heròiques.
Plena d'amor pur, desinteressat i profund, i configurada amb Crist, retia a Déu l'adoració més perfecta de la seua ànima purificada, després d'haver consolat, amb tendresa i saviesa a tots els qui l'envoltaven: "Filles meues! Que cap de vosaltres em falte allà en el cel. Romaneu molt unides, com els apòstols, parlant de les coses de Déu i de l'Esperit. Ara si que me'n vaig. En altres ocasions el Senyor em deixà ací per vosaltres. Sigueu bones. Sigueu molt fervoroses. Sacrifiqueu-vos pel nostre Senyor. Filles de la meua ànima ...!.
Després d'aquesta lliçó suprema, naixia per al cel una cristiana fidel al compromís baptismal i al seu propi carisma -verge i apòstol seglar- en un divendres de Quaresma del 24 de febrer de 1893.
La veu d'un poble.
Prompte cediren les llàgrimes i el dolor per la certesa que Josepa hi havia arribat al goig del Senyor, davant el qual tindrien una eficaç intercessora, que mai els abandonaria. Un bell exponent de la pena, mesclada amb jubilós fervor, són els versos de 36 deixebles i un col·lectiu, signats amb una súplica i vist i plau de l'alcalde i cosí bessó de la difunta, Salvador Carrasco, que foren dipositats en el fèretre.
La població reté a la seua preclara filla el merescut homenatge concorrent en massa, al dia següent, a la missa exequial i a l'enterro, que assenyalà el començament de la seua glorificació en la terra, per quant, durant el mateix, s'obrà el primer miracle a ella atribuït en la persona d'Antonia Baldoví, curada repentinament d'una paràlisi en demanar-li amb fervor: "Si realment eres santa i estàs davant de Déu, dona'm salut".
Des d'aleshores el seu sepulcre -des de 1946 en la parròquia de Sant Jaume Apòstol-, ha sigut visitat contínuament pels qui necessitaven confiar en la intercessió de Josepa Naval Girbés per les seues penes i problemes.
Pàtria i família.
Josepa nasqué l'11 de novembre de 1820 en la ciutat d'Algemesí, diòcesi i província de València, i fou batejada el mateix dia en l'església parroquial de Sant Jaume apòstol, fa uns anys declarada basílica menor.
Els seus pares, Francesc i Josepa, eren profondament cristians i vivien del camp amb cert acomodament econòmic. D'ells Josepa, primogènita de sis germans, pogué imitar la laboriositat, consciència recta i temorosa de Déu i la pietat.
La gràcia de Déu no fou estèril.
La gràcia del primer sagrament es vessà en aquella ànima, que Déu havia previngut amb dots innates no comunes: talent natural i pràctic, temperament enèrgic, decidit i perseverant, generositat d'ànim, clarividència psicològica, intuició pedagògica, discreció i prudència en aconsellar.
D'aquesta harmoniosa sintonia foren clar exponent certs símptomes reveladors d'un eminent grau de santedat: presència contínua de Déu i unió íntima amb Ell, devoció a la Santíssima Trinitat, a Jesucrist -especialment en els misteris de la seua passió i eucaristia, que rebé diàriament amb l'autorització deguda-, i a la Sanctíssima Verge; estima a la puresa, abnegació, esperit de sacrifici i assiduitat en les penitències corporals; compliment del deure i de les obligacions lliurement contragudes per la seua total entrega a Déu; amor filial a l'Església i a la parròquia.
Penetrant encara més en l'interior de Josepa, observem a una dona de grans contrastos: fort i suau, de reci temple i angelical senzillesa, altament contemplativa (fins a poder assaborir elevacions místiques i sempre disposada al quefer apostòlic, eficaç i intel·ligentment desenvolupat). Verge consagrada a Déu en el mon, amb vius desitjos de retirar-se al claustre, encara que als tretze anys, en morir sa mare, no dubta en assumir la responsabilitat de sa casa, compaginant aquesta dedicació amb la de la formació humana, professional i cristiana de moltes xiquetes, jóvens i mares de família, que a ella es confiaven.
Itinerari cap a Déu.
Els primers passos cap a la perfecció cristiana foren la confirmació, que va rebre als vuit anys, la primera comunió, poc després (abans de l'edat acostumada) en la que tingué certa experiència mística, la seua entrega filial a la Mare de Déu (en perdre la seua als tretze anys) i el vot de virginitat, als divuit anys, amb el que consumà la seua total entrega al Diví Espós i a l'Església.
La 'Nyo Pepa'.
L'afecte del seu poble féu que l'anomenem unànimement (salvant ideologies, diferències sociopolítiques, ...) Senyora Pepa, familiarment 'Nyo Pepa'.
Auxiliar de la Parròquia.
Com les parròquies "d'alguna manera representen l'Església visible establida per la terra", segons ensenya el Concili Vaticà II (const. "Sacrosanctum Concilium", 42), la Serva de Déu tingué a la seua com a Mare en la fe i en la gràcia i, com a tal, l'estimà i serví amb humilitat i esperit de sacrifici i mostrava sinzera veneració i obediència als seus pastors, d'acord amb els quals desenvolupà el seu apostolat intel·ligent i fecund. Açò ho practicà de paraula i amb el seu exemple.
Mare i mestra.
Però l'obra en la que centrava, sobretot, la seua atenció i les seues energies (per consell del pàrroc Gaspar Silvestre) fou la de l'educació de les jóvens. Als trenta anys, obrí, per a elles, en sa casa un taller gratuït de brodat d'or i seda, al que acudien assiduament i amb entusiasme moltes xiques de diferents esferes socials.
Cap als altres.
En els designis divins estava que un dia l'Església posara aquesta llum, per que amb la seua doctrina i exemple, il·luminara a tots els que estan en la casa de Déu (cf. Mt. 5, 15). L'hora arribà quan el papa Joan Pau II la va inscriure en el catàleg dels benaventurats el dia 25 de setembre de 1988.
Finalment, cal esmentar el doctor En Bernat Asensi Cubells, sacerdot d'Algemesí i director espiritual del Seminari Major de València, biògraf i ànima del procés de beatificació de Josepa Naval, i a la seua ciutat natal, promotora oficial d'aquesta causa, representada per les seues autoritats, eclesiàstiques i civils, a la qual s'adheriren les associacions i entitats de tots els ordres.
